El Exilio interior de Leonor Serrano, Josefa Herrera y Ángela Sempere, tres inspectoras sancionadas en la dictadura primorriverista / Maria del Carmen Agulló Diaz
Agulló Diaz, M. del Carmen


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 17 (2023) , p. 63-97 (Monográfico. Totalitarismos y exilio interior en las educadoras del siglo XX) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

Dins del clima de repressió i control exercit per la Dictadura de Primo de Rivera sobre la inspecció de primer ensenyament, cal emmarcar la promulgació de la RO de 19 d'abril de 1928 que va implicar el trasllat forçós dels seus destins de disset dels seus membres, entre els quals es troben les inspectores Leonor Serrano Pablo, Josefa Herrera Serra i Ángela Sempere Sanjuán, desplaçades amb una intencionalitat punitiva. A la recerca de les causes que van provocar aquestes sancions, desconegudes per no haver-se instruït expedients, s'analitzen les seves trajectòries vitals i professionals i se suggereix que van estar marcades per la variable gènere, en estar motivades per actituds de desobediència a ordres de les autoritats, i per la manifestació d'idees qualificades de perilloses, relacionades amb els drets de les dones. Aquests comportaments són incompatibles amb els pressupostos autoritaris del règim, i amb la seva definició tradicional de la identitat femenina. Apartades dels seus destins i desplaçades de les seves ciutats de residència, obligades a reiniciar les seves pràctiques professionals en un entorn advers, van sobreviure a l'exili interior compaginant una actitud de protesta davant la seva injusta situació, amb una intensa activitat professional, vinculada amb la renovació pedagògica.

Los Diarios y notas de los viajes pedagógicos de Rosa Sensat Vilà durante el periodo 1908-1913 : Análisis crítico y conceptual, aportaciones y debates / Joan Soler Mata
Soler i Mata, Joan


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 10 (2019) , p. 213-236 (Monográfico. Imágenes, discursos y textos en Historia de la Educación. Retos metodológicos actuales) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

L'article està centrat en l'anàlisi crítica i conceptual dels diaris i notes dels viatges que, amb caràcter pedagògic i d'estudi, la mestra Rosa Sensat Vilà (1873-1961) va realitzar durant el període 1908-1913 per diferents països europeus. Ens preguntem sobre les persones i els llocs, les experiències personals, les experiències rellevants i les opinions i valoracions crítiques plasmades en els diaris amb l'objectiu de reconstruir una part del procés d'elaboració de l'univers conceptual de Rosa Sensat. Les fonts documentals analitzades, de caràcter primari i escrit, estan localitzades en el Fons històric de la Biblioteca Rosa Sensat a Barcelona (Fons Rosa Sensat) i en l'Arxiu Edat de Plata (Expedients JAE). La metodologia qualitativa utilitzada és de caràcter hermenèutic i conceptual, ateses algunes aportacions de la recerca biogràfic-narrativa. A partir de la lectura dels diaris i notes de viatge, localitzem i sistematitzem les dades i la informació disponible amb l'objectiu d'establir un catàleg de les institucions visitades i les relacions establertes amb mestres i pedagogs europeus; i també per a interpretar els textos i les descripcions per a analitzar les idees i, sobretot, els conceptes que incorpora al seu propi ideari pedagògic.

La Semana Trágica de Barcelona de 1909 en la historiografía escolar : del africanismo a la posmodernidad / Emilio Castillejo Cambra
Castillejo Cambra, Emilio


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 10 (2019) , p. 451-486 (Investigaciones históricas) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El tractament dels successos de la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909 que va fer la historiografia escolar abans de 1975 (final de la dictadura de Franco), va estar condicionat per factors diversos: sacralització de l'ordre social i del sistema de la Restauració, l'africanisme, el pensament eclesial. Des d'aquesta data, malgrat els avanços de la historiografia professional i de les llibertats democràtiques, comprovem que els manuals d'Història segueixen sense donar les claus per a evidenciar les complicitats que sostenen el sistema de poder enfront del qual es produeix la revolta de juliol de 1909 a Barcelona, i les ideologies que serveixen per a legitimar-la: anticolonialisme, anticapitalisme, antimilitarisme i anticlericalisme. En aquesta ocultació intervenen reminiscències del passat (paraules-parany del pensament eclesial, del militarisme, del colonialisme...), tabús socials sobre l'Església catòlica i l'Exèrcit, i la liquiditat i falta de compromís del pensament postmodern imperant.

Giner y la Institución Libre de Enseñanza desde Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1835-1915) / [ressenya de:] Eugenio Otero Urtaza
Otero Urtaza, Eugenio


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 10 (2019) , p. 637-647 (Reseñas) 
Ressenya de:
. Giner y la Institución Libre de Enseñanza desde Catalunya. Cent anys després de la mort de Francisco Giner de los Ríos (1835-1915) / Isabel Vilafranca, Conrad Vilanou (Eds.). Barcelona : Universitat de Barcelona, 2018

Pilar Munárriz Sánchez y Luis Leal Crespo, dos profesores al exilio. Desde Girona a Caracas / Salomó Marqués i Sureda
Marqués i Sureda, Salomó


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 9 (2019) , p. 781-814 (Proyectos, documentos y fuentes) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

El document ofereix part de les memòries inèdites escrites a Caracas per la mestra i Inspectora de primer ensenyament Pilar Munarriz. Va exercir d'inspectora a les províncies de Girona i Àlaba. Les memòries les va escriure l'any de la mort del seu marit Luís Leal Crespo, professor a l'escola Normal de la Laguna, Oviedo i Girona. Quan Catalunya va ser ocupada per les tropes rebels el matrimoni es va exiliar a França. Posteriorment van marxar a la República Dominicana on Lleial va continuar treballant en el camp de l'ensenyament. De la dictadura de Trujillo van haver de marxar per pressions polítiques establint-se a Caracas. En la capital veneçolana Leal va exercir en diferents col·legis dirigits per col·legues i amics republicans exiliats. Finalment va crear la seva pròpia obra: el Col·legi Leal. Les memòries de Munarriz permeten conèixer la vida familiar d'un matrimoni de mestres en l'exili, la seva labor professional i els avatars polítics que van marcar la seva vida, tant a Santo Domingo com a Veneçuela.

Fotografía, escuela y propaganda durante la Guerra Civil : una aproximación desde Nova Iberia / Avelina Miquel Lara, Francisca Comas Rubí
Miquel Lara, Avelina


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 8 (2018) , p. 231-269
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà i anglès.

La guerra civil espanyola va ser àmpliament coberta tant per reporters nacionals com a internacionals. Milers d'imatges del conflicte, en el front o en la rereguarda, van ser difoses amb finalitats propagandístiques dins i fora de les nostres fronteres. Entre les temàtiques retratades, les relacionades amb l'educació en general i l'escola en particular van ocupar un lloc important, sobretot en el bàndol republicà. L'objectiu d'aquest article és conèixer l'ús que es va fer d'aquesta imatge escolar com a propaganda durant el conflicte en el bàndol republicà. Per a això ens centrem en la tasca realitzada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, un organisme creat a inicis de la guerra per a la difusió d'informació i, en concret, en l'anàlisi de Nova Iberia, revista il·lustrada emblemàtica d'aquest organisme, en la qual van col·laborar prestigiosos fotògrafs i que va tenir una important difusió internacional. A partir de l'anàlisi dels reportatges gràfics d'aquesta revista intentarem interpretar el discurs que es construeix a través de la imatge escolar, la seva intenció propagandística i el seu significat en el marc d'un conflicte bèl·lic concebut per molts no només com una guerra civil sinó com una autèntica revolució social.

Entrevista a Jaume Carbonell Sebarroja / Antoni Tort Bardolet, Anton Costa Rico
Tort i Bardolet, Antoni


En: Historia y Memoria de la Educación. La Laguna [Santa Cruz de Tenerife], núm. 3 (2016) , p. 321-354
Resums en castellà i anglès.